Venetia, estratègia a la Mediterrània

Aquesta ressenya és una traducció d’un article del blog de JugarXJugar. L’autor és l’Alfred García.

Venetia (auge y declive de la Serenísima), de Marco Maggi i Francesco Nepitello, editat per Devir és un joc d’estratègia que ens transporta als temps de l’expansió de la República de Venècia en els seus intents de dominar la Mediterrània davant altres potències marítimes de l’època, com Gènova o l’Imperi Otomà.

Els jugadors representen diferents famílies de nobles de Venècia que, per un costat, col·laboren per a major grandesa de la República, mentre per l’altre competeixen i s’apunyalen per a aconseguir destacar davant les altres. La clàssica relació amor-odi que tantes planes de la literatura universal ha omplert.

El Dux

Era un càrrec electe, sortit de l’aristocràcia veneciana. Durant la partida s’aniran convocant eleccions al càrrec de Dux i cada família intentarà influir per tal que l’escollit sigui el candidat propi. Els jugadors comencen la partida amb sis cartes de família, numerades de l’1 al 6. Podem dir que el número marca quins candidats són més probables, ja que l’elecció es fa jugant una carta de família i sumant la influència econòmica de fins a tres cartes més (cartes que poden tenir la força d’entre 1 i 3 monedes). Al jugar una carta de família diferent de la numerada amb un 1, aquesta carta es perdrà i no podrà ser utilitzada en posteriors eleccions. La carta de família s’escull i es juga cap per avall, i tots els jugadors la desvetllen simultàniament. El faroleig és, per tant, important en aquesta fase, i de vegades pots fer-te amb el càrrec de Dux amb menys despesa del que sospiten els rivals, la qual cosa t’encanta!

VenetiaFamilia

 

Expansió, auge i declivi

La partida es desenvolupa en tres èpoques: expansió, auge i declivi. En un principi Venècia no és més això: Venècia. Davant la ciutat s’obre el mar, que haurà de ser dominat per tal que la República s’expandeixi amb rapidesa. La part del domini marítim és, d’alguna manera, cooperativa. Per tal d’anar prenent el control dels mars, aprofitem les accions de les diferents famílies. Si volem una expansió ràpida, tots haurem de col·laborar. Si volem aprofitar-nos de la feina dels altres, l’expansió de Venècia serà més lenta i àrdua. Però, com es produeix l’expansió?

Aquí entren en joc els daus. Sí! Daus! Venetia és un joc en el qual l’atzar intervé, i un dels grans secrets del joc és com dominar aquest atzar i convertir-lo en alguna cosa bona per a la teva família. De daus n’hi ha de tres colors: 3 daus grocs que representen accions comercials; 2 daus marrons que representen accions polítiques; 2 daus grisos que representen accions militars. Els daus grocs permeten col·locar un cub d’influència en diferents ciutats, generalment un per ciutat com a màxim. Els marrons permeten col·locar tots els cubs d’influència que puguis en una sola ciutat. Els grisos permeten atacar diferents ciutats, amb resultats incerts que poden anar des de fracassar en l’intent, fins a sortir victoriós i fer enfadar alguna potència estrangera.

Però, i aquí hi ha la part de col·laboració en l’expansió marítima, escullis el dau que escullis, si necessites passar per una zona marítima que encara no té el control de Venècia, hauràs de gastar un punt dels que t’atorga el dau per a poder fer accions comercials, polítiques o militars des de la zona de mar. Cada zona de mar requereix d’uns punts concrets per a considerar el seu control. Per exemple, la primera zona amb què es troba Venècia és el Golf de Venècia, que només necessita 1 punt per a ser controlat. Per tant, el primer jugador, que per a expandir-se necessita gastar un punt en aquesta zona, ja aconsegueix aquesta zona per a la República. La següent zona, Mar Adriàtic, exigeix dos punts, per la qual cosa necessitarà que com a mínim en dues ocasions es traci una ruta a través seu per a aconseguir el control.

Al principi de la partida, el Dux llença els daus, que s’aniran emprant un rere l’altre fins que s’esgotin, moment en el qual es tornaran a tirar. L’elecció del dau adequat en cada moment és fonamental, tant per a escollir el que et beneficia com per a escollir el que saps o intueixes que pot ser beneficiós per a algú altre.

Les cartes

Sí, també hi ha cartes – és que el joc té de tot -. N’hi ha de diferents tipus: Cartes d’Amenaça i Cartes d’acció.

VenetiaCartas

Les Cartes d’Amenaça són cartes que es van activant en certs moments de la partida i que simulen les accions de potències estrangeres sobre els diferents territoris i zones marítimes, molestant l’expansió i domini per part de la nostra estimada República de Venècia.

Les Cartes d’Acció tenen associat un esdeveniment i un dels tres colors del dau. Per a poder emprar una Carta d’Acció hem d’estar realitzant el nostre torn amb un dau que coincideixi amb el color de la carta. Això fa que la nostra elecció de dau no sigui banal. Serà millor agafar un dau que permeti més accions o m’interessa més aquell altre que dóna poques accions però que permet jugar una carta que tinc a la mà? Ningú va dir que ser un noble venecià sigui fàcil! A més, les Cartes d’Acció tenen dibuixades una quantitat de monedes, entre 1 i 3, que poden emprar-se sota determinades circumstàncies per a influir en l’elecció de Dux.

El Podestà

Mitjançant l’expansió, les famílies van acumulant influència en les diferents colònies del Mediterrani. Quan en una ciutat la influència és notable, es produeix la designació d’un representant oficial, el Podestà. El Podestà serà de la família que més influència tingui en la colònia en aquell moment. No cal comentar que el càrrec pot canviar d’una família a una altra en funció dels canvis de majories que poden produir-se. Els Podestà són figures importants que atorguen una bona quantitat de punts.

Aquí deixarem l’explicació del joc, ja que només volia fer notar la quantitat d’opcions i decisions a les que ens enfrontem al Venècia. No vull entrar en detalls sobre enfrontaments contra flotes enemigues, o revoltes civils en les ciutats, o infàmies, etc.

VenetiaJuego

 

Valoració personal

Es tracta d’un joc de complexitat mitjana, ric en opcions i possibilitats, amb partides d’una durada aproximada de 2-3 hores. Un joc que, segons la meva opinió, ha tingut menys ressò del que es mereix.

Un joc molt emocionant quant a la puntuació que és molt estreta. Les puntuacions finals acostumen a ser molt ajustades. La manera d’aconseguir punts de victòria és diversa. Una de les maneres depèn de robar unes fitxes que atorguen entre 1 i 3 punts. Aquest fet incorpora un punt d’atzar que a algun tipus de jugador pot resultar-li incòmode, ja que pot donar-se el cas de que un jugador agafi una fitxa i guanyi 3 punts de cop, i un altre n’agafi dues i únicament aconsegueixi 2 punts. Personalment, aquest punt d’atzar mai m’ha molestat. És una cosa amb la qual cal batallar i que queda pal·liada amb moltes altres formes d’aconseguir punts.

El joc és visualment molt bonic, i amb materials de qualitat. Un joc que gaudeixo en totes i cadascuna de les partides, fins i tot a 2 jugadors, tot i que millor si som 3 o 4.