Jocs de taula a l’escola

Aquesta article va ser publicat al suplement Presència del Diari El Punt Avui del dia 21 de desembre de 2014, amb el qual JugarXJugar col·labora periòdicament. Està escrit per l’Alfred Garcia.

Aprendre i jugar són dos verbs que s’haurien de conjugar conjuntament amb més freqüència. Els jocs a les aules podrien ser un suport excel·lent a la inestimable i difícil tasca d’ensenyar. L’acte de jugar apropa a les persones, i és beneficiós a nivell cognitiu, emocional i sensorial.

El joc és el mitjà pel qual les persones ens enfrontem al nostre primer aprenentatge. Jocs sensorials relacionats amb el el tacte, la vista, l’oïda o el gust: juguem amb les pessigolles i les carícies; a un cuit i amagar primitiu, tot tapant-nos i destapant-nos mentre preguntem on sóc?; juguem amb les primeres paraules; simulant un avió amb les primeres papilles. Per als petits tot és un joc mitjançant el qual es relacionen amb el món que els envolta. Un món ple de sorpreses.

A mesura que creixem, el nostre temps de joc s’empetiteix. En quin moment i perquè descidim prendre’ns la vida massa seriosament i arribem a la conclusió que ja no tenim edat de jugar?

Durant anys, la meva activitat musical ha estat centrada en audicions escolars, duent la música a les escoles, divulgant el meravellós món de la percussió amb diferents espectacles dirigits a nens des de P3 fins a sisè de primària. Això m’ha donat l’oportunitat de visitar centenars d’aules de tota la geografia catalana. I una de les coses que sempre m’ha cridat l’atenció són els jocs i les joguines que s’apilen als racons o les prestatgeries, esperant el seu torn per a formar part de a vida dels seus petits amics. Si anem pujant per les diferents etapes escolars, cicle a cicle les joguines van desapareixent. Els jocs seran els següents. I amb el canvi a Secundària… s’ha acabat!

El temps sembla escapolir-se de les mans i se’ns tira a sobre l’horari, les extraescolars, els deures… i jugar? Relegat a l’hora del pati, a moments perduts entre obligació i obligació, o al cap de setmana.

Els plans d’estudi segueix basant l’aprenentatge en la classe magistral i la memorització d’informació. Una informació que en l’actual període de desenvolupament tecnològic està, més que mai, a l’abast d’un clic. Any rere any apareixen informes que ens parlen d’una preocupant tassa de fracàs escolar. Les lleis sobre educació canvien d’una legislatura a una altra per interessos ideològics i partidistes, confonent tota la comunitat educativa. Però tenen en comú el seu aferrament a la memorització de continguts. I si incorporem una eina estimulant i propera als nens i joves? Podríem introduir els jocs d’una manera activa a l’aula? Aprendre jugant.

Si ens centrem en els jocs de taula, estem davant d’una interessant eina de transmissió de valors i coneixements. Una transmissió indirecta, ja que, en general, no és l’objecte del joc. Honestedat, respecte per les regles, tolerància, generositat. Són alguns dels valors que podem trobar implícits en molts jocs de taula. Quant a coneixements, les matemàtiques estan integrades ja sigui a la pròpia mecànica del joc, ja sigui als mètodes de puntuació. Llenguatge, expressió oral o escrita, història, geografia… la nombrosa fornada de jocs de taula moderns ofereixen una gran diversitat d’opcions. I no hem d’oblidar l’important connector social que representa jugar amb altres.

Un joc que ha aconseguit una atenció especial i que es pot trobar en algunes escoles són els escacs. Sens dubte, és una activitat plena de bondats: potencia la concentració, el pensament tàctic i estratègic, la creativitat per a trobar combinacions, la presa contínua de decisions. Des de fa pocs anys, l’Scrabble s’està obrint pas a un nombre molt alt d’escoles de ‘àrea metropolitana de Barcelona amb un èxit notable, gràcies a l’incansable Federació Internacional de Scrabble en Català, que aconsegueix fer que centenars de nens gaudeixin amb les paraules. Es tracta de dos exemples de jocs que han arribat a un grau molt alt de reconeixement i que tenen una clara aplicació pedagògica.

Però el món dels jocs de taula que poden ser útils a nivell escolar té molts més exemples que són poc coneguts. Què més podem trobar? Jocs amb els quals desenvolupar la imaginació, el pensament abstracte i lateral, l’empatia, com el “Dixit” o l'”Ikonikus”. Per a practicar el llenguatge oral i escrit creant històries inesperades com l'”Story cubes”o el “Verbàlia”, aquest darrer, un projecte fet mà amb mà entre l’escriptor i mag de les paraules Marius Serra i l’expert en jocs Oriol Comas. Jugant cooperativament cercant un objectiu comú, amb els senzills “El frutal”, “Hop, hop, hop!” o l’aventurer “L’illa prohibida”. Per a treballar el càlcul tenim “Códi secret 13+4”, “Matematikus” o el divertit “De mudances”. Tots ells no són més que un petit exemple de l’enorme ventall d’opcions disponible.

Aquí estan els nous jocs, esperant a ser descoberts. Integrar el joc en l’activitat quotidiana de l’aula pot ser un element més per a despertar l’interès dels nens i nenes per a continuar aprenent. I fer-ho amb el que més els agrada: jugar.