¡Alto voltaje!

cabecero_altovoltaje

Aquesta ressenya és una traducció d’un article del blog de JugarXJugar. L’autor és l’Alfred García.

“Alto voltaje” (Maureen Hiron – Mercurio), és un trepidant joc de cartes en el qual haurem de ser ràpids sumant i restant.

El joc consta d’una baralla de cartes numerades de l’1 al 10 en tres colors diferents. Cadascun dels colors va relacionat amb l’adició o sostracció d’una quantitat determinada, que pot ser 1 (les cartes blaves), 2 (les grogues) o 3 (les vermelles).

ALTOVOLTAJEBLOG2

L’obectiu dels jugadors és ser el primer en quedar-se sense cartes. Es reparteixen totes les cartes entre els jugadors de manera que cada jugador disposarà d’una pila pròpia de la qual, inicialment, en robarà 4 cartes. Al centre de la taula se situa una carta amb l’anvers a la vista. Aquesta carta mostra un número i, segons el color, la suma o resta d’1, 2 o 3. Aleshores els jugadors agafen les seves 4 cartes a la vegada i comença el joc. Si tens una carta que sigui el resultat de sumar o restar la xifra clau del color de la carta de la pila central al número d’aquella carta, la poses a sobre dient en veu alta el nou número. Per exemple, si la carta central és un 5 de color blau (+-1), podries jugar un 4 o un 6 Si jugues un 6 groc (+-2), qualsevol jugador podria jugar un 4 o un 8, etc.

Si en qualsevol moment no tens a la mà cap carta que puguis jugar, pots anar robant de la teva pròpia pila de cartes. Això permet, a més, anar preparant sequències a la teva pròpia mà per tal de baixar algunes cartes seguides, una rere l’altra, tot i que amb el risc que un altre jugador reaccioni ràpid i trenqui la teva seqüència.

Això sí, el més recomanable és que els jugador tinguin un nivell equilibrat d’habilitat de càlcul, ja que si no, es corre el risc que algun jugador quedi fora del joc.

També cal estar molt despert, ja que amb la rapidesa amb es juguen les cartes, algú pot jugar una carta equivocada (per error o, més lleig, premeditadament). En cas que això passi, cal estar atents i assenyalar-ho ràpidament al crit de “Eh! Llest!”.