Abracada…¿Qué?

Aquesta ressenya és una traducció d’un article del blog de JugarXJugar. L’autor és l’Alfred García.

Als peus de la torre d’un llegendari bruixot, s’ha reunit un grup de cobdiciosos mags. Cadascun mirarà de llançar el seu repertori d’encanteris per tal d’expulsar els seus rivals. “Invoco la tempesta!“. “Doncs jo l’alè del drac!”…

“Abradaca…¿qué?” (Gary Kim – MQO ediciones) és un joc molt divertit que combina observació, deducció, memòria i un pèl de sort.

El joc està il·lustrat per l’excel·lent Marie Cardouat, autora, d’entre moltes altres coses, de les il·lustracions dels llibres de Princeses, o la primera sèrie d’il·lustracions del fantàstic joc Dixit.

Cada jugador representa un mag que disposa de cinc encanteris. Per tal d’aconseguir la victòria, un mag ha d’aconseguir jugar tots els encanteris que té disponibles en una sola ronda, o deixar sense vides algun dels altres mags. La gràcia del joc consisteix en que cada mag pot veure els encanteris que els altres jugadors tenen disponibles, però no pot veure els propis, així que haurà de provar de deduir quins són els encanteris que, amb major probabilitat, té al davant. En aquest sentit, pot recordar jocs com Hanabi o Tricoda, que demanen jugar amb material del qual no tens tota la informació que necessites.

A Abracada… ¿Qué? hi ha 8 tipus d’encanteris, numerats de l’1 al 8. De cadascun d’ells n’hi ha tantes fitxes com el número que mostren, o sigui, un 1, dos 2, tres 3… fins a vuit 8. L’1 és el més poderós en atac: invocar el drac, que treu vides als altres mags, mentre que el 8 és purament defensiu: poció màgica, que permet recuperar una vida. Entre aquests dos extrems tenim uns quants encanteris amb diversos efectes. El material de joc inclou unes plantilles per a cada un dels jugadors amb els poders de cadascun dels encanteris.

MQOAbracada2

Quan et toca jugar, anuncies l’encanteri que vols invocar. Si el tens, un altre jugador assenyala quina de les teves fitxes que tens al davant és l’encanteri i te’n descartes. Aleshores pots invocar un nou encanteri, però únicament pot ser de numeració igual o superior. Si tornes a encertar, descartes la fitxa i pots tornar-ho a provar. Si aconsegueixes així descartar totes les fitxes que tens al davant, guanyes la ronda. En cas que fallis en algun moment (perquè no tens l’encanteri que invoques), robes fitxes fins a tornar-ne a tenir cinc i li toca a un altre jugador.

La part deductiva té sempre un punt d’incertesa ja que al principi de la partida apartarem quatre fitxes d’encanteri que anomenarem les pedres secretes. Si un jugador invoca correctament l’encanteri número quatre, Cant nocturn, té dret a agafar-ne una i mirar-la. Així s’aconsegueix una valuosa informació. Difícilment un jugador aconseguirà consultar les quatre pedres secretes, així que sempre et queda algun dubte sobre algun encanteri.

Abracada…¿Qué? ens ha encantat. El joc és molt familiar i tant el tema com el material del joc són molt adequats i atractius. La combinació de deducció, memòria i sort està hàbilment lligada per tal que sempre que invoques un encanteri visquis l’emoció d’un Potter insegur i novell.